A la tarda el Thib i jo anem a veure un bosc on viu el kauri (arbre típic de NZ) més vell del món. Diuen que té 2000 anys i li diuen el Déu del bosc. És tan ample que farien falta unes sis persones per rodejar-lo agafant-se les mans. Mai havia vist un arbre tan inmens, cada branca és com un arbre gros. Està al costat d’altres kauris també molt grans, un d’ells es diu el pare del bosc. A part dels kauris, la vegetació és molt diferent, palmeres i matolls ben raros, ocells ben diferents, i ja no parlem dels sorolls d’aquests, fins i tot n’hi ha que semblen estris metàl.lics. I si a tot això li afegeixes una bonica cascada solitaria, què mes es pot demanar?
I per acabar la jornada, una “barbacoa” fet per espanyols amb carn neozelandesa, amb això ja està tot dit.
