DV 25/12/09

Dia de Nadal! I el dia és perfecte per pujar al volcà. A diferència d’ahir, avui no te cap núvol a sobre cap dels volcans. Iniciem el que és el “Tongariro crossing”, una caminada de 19 km però que no puja cap cim, sols els veu. Nosaltres ens desviem de la ruta, tot i que tampoc som els únics, i pujem per pedra grisa, vermella, groga, de tots colors; sent aquestes les millors parts perquè també ens trobem trams de pedretes dels mateixos colors però que ja son com sorra i et fan perdre energia a cada pas. Per tant, és una lluita constant combinada amb estratègia per evitar al màxim trams així. Anem mirant a munt per decidir el millor camí, i evitar trams de submuntanyetes que hi ha amb roques enormes que si els dongués per esllavisar-se, ara no podrieu llegir això. També ens anem parant i mirant enrera per veure l'impressionant paissatge. A mida que anem guanyant metres, es van descobrint reconets nous a la vista; ara un llac petitet i ben blau, ara el gran llac Taupo, després un crater vermell, desprès el final del panorama marró desèrtic i l'inici del verd amb una linia ben delimitada,..en fi, és increíble, semlen decorats de pel.lícula. Divisem a no molts metres de nosaltres una pila de roques d'entre les quals surt fum! quina por em fa aquest volcà actiu. Sort que desseguida em dic que si fos perillós no deixarien pujar la gent i em tranquilitzo. Anem mirant també al costat per veure'ns en paral.lel el Thibault i jo; m'encanta veure la silueta humana sobre un terra quasi vertical i sobre un fons tant llunyà com espectacular. Després de "Déu ni do" l'esforç, arribem al cim. Els pocs que ja hi son els ha degut fer gràcia la meva cara d'il.lusió i satisfacció en el moment de veure l'interior del cràter i amb l'altre volcà nevat de fons; podria dir que la vista és inmillorable. Encara hi ha trossos de neu a l'interior d'uns 3 o 4 metres de gruix. A dins es repeteixen els colors que veiem fora, però per l'interior de les parets que fan de marge abunda el vermell. Aquest marge és sobre el qual ens trobem, em fa una mica de por perquè sembla fràgil i com si es pogués caure a dins el cràter però altre cop em mentalitzo. Donem tota la volta al cràter S'hi està tant bé que decidim quedar-nos una estona, que al final van ser dues hores. Doncs passem el dia de Nadal tot dinant al cràter d'un volcà actiu que va erupcionar per últim cop el 1995 i que encara treu fums pels forats on pot. No hem pogut celebrar el Nadal amb cava però sí amb vi negre australià que hem posat en una ampolleta de cervesa kiwi amb tap de rosca. No està malament...abans de baixar el Thibault vol veure de prop el fum, jo no m'atrevia però em deixo convèncer. És increíble imaginar-se el que deu estar passant allà dins. Apropes la cara i és com el vapor de la neteja de cutis que a cops ens fem les dones però molt més intens. Anem baixant, uf! molt més ràpid i menys cansat, perquè baixem relliscant aquest cop per la part que a la pujada evitàvem. És molt divertit, és com esquiar però molt més lent i amb temps per assaborir el paissatge al que no estem acostumats. Això sí, quan hem arribat a baix, estàvem plens de pols grisa.
Una bona dutxa al camping i a descansar que demà anem al Ruapehu.