DM 12/01/10

Anem a esmorzar davant del mar i cap a Kahu, l’empresa que ens lloga els caiacs, tenda i sacs per fer el tram del Abel Tasman coastal track. Ens donen el briefing per no tenir problemes amb el caiac a la mar, ens hi porten, ens observen per veure si en podrem tenir, tot ok i som-hi. Només començar ja hi ha illetes i anem a inspeccionar-les. Està ple de “corbarans” situats a les pedres i que s’esbrallen pel seu petit territori. A la segona illa, més gran observem una foca ben negra ballant-se i gaudint de l’aigua. S’acosta molt a nosaltres a ballar. Després divisem a les roques una altra que pren el sol i una petiteta que se li acosta per mamar. Les deixem i seguim per la illeta. Trobem una platgeta on decidim aturar-nos. Llàstima que l’aigua està tant freda (la guia diu que aquí hi ha l’aigua més càlida de l’illa, deu ser veritat, però ptser sols 1 o 2 graus més. La meva manca d’experiència al caiac fa que m’hagi mullat força fins i tot a les cames. Així que estenem la roba al sol i quan està tot escampat per les roques, una lleona marina s’acosta a nosaltres des de l’aigua amb crit amenaçador. Jo m’espanto força, estic subjestionada pel que ens han dit al briefing, que poden ser molt violentes. Però creiem que sols ens ha amenaçat perquè no avancem i arribem a una altra cria que després hem sentit els gemecs. I així seguim per la costa de l’Abel Tasman National Park. Val la pena anar-hi, les platgetes son naturals, de sorra groixuda daurada i l’aigua realment cristal.lina. segons si el sol té un núvol davant o no, està verda o turquesa o blava. És guapíssim i a pesar de ser temporada alta i haver-hi força gent amb caiacs, sempre trobes platges guapíssimes sense ningú completament.
Vam seguir així fins arribar a Bark bay, on instal.lem la tenda, i passem la nit. És una cala curiosa amb mar a ambdues bandes, davant, lo normal, i darrera quan la marea està alta.