És increíble, estic completament sola, ningú ni res davant ni darrera, sols algun ocellot gran volant per sobre.
Les onades arriben molt ràpid cap a mi però son planíssimes. És divertit esquivar-les mentre corrent en diagonal pel seu final.
Déu ni do la quantitat de tallarines i petxines recollides, esmorzem a peu de sorra amb la mar encara agitada i tornem a Kaitaia per la platja. És l’únic tram (uns 15 km) que es pot fer amb vehícle per la sorra de la platja, però sols amb marea baixa i no recomanen que els particulars la facin, sols recomanen que paguis un bus turístic especial. Let’s try it. Això tampoc té preu!
Passem per Kaitaia a comprar eines, parem a un marge de carretera per agafar unes canyes de bambú (que n’hi ha a milers), parem a una platja ben blanca on la sorra és curiosament toba i t’enfonses fins als genolls, però no ens banyem, massa freda.
Ens instal.lem en un camping ben bonic, a Pukenui. Tenim una entrada de mar amb aigua ben tranquila, verda, transparent i una muntanyeta al davant. No es pot demanar res mes.
Dinem les tallarines, i jo em poso a escriure el diari. El Thib es posa a pescar i sopem anguila a la brasa amb la nostra petita barbacoa. No està malament, no?
