S’anomenen sounds els espais coberts d’aigua que hi ha entre les cadenes de muntanyes. N’hi ha infinitats però els més grans son els Queen Charlotte Sounds (a través del qual passa el ferry) i el Kenepuru sounds. Una arribada doncs, molt agradable a la vista, bé, com sempre.
Carretera i cap a endinsar-nos pels sounds. Espectaculars vistes de mar i muntanya continues. Trobem un camping bàsic molt ben situat a peu de platja al Kenepuru on ens instal.lem per passar-hi dues nits. Voliem fer una part del Queen Charlotte track el segon dia, però massa vent pel nostre gust i sense sol no deu ser tant maco, així que decidim no avançar i dormir una nit més aquí. Hi fem petites passejades per dins de l’espés bosc de les muntanyes que envolten la cala. Provem sort per un camí resseguint unes senyals que semblen molt antigues perquè passar-hi és força difícil i hi ha unes telaranyes força interessants, però no trobem res d’especial, sols un camp secret de marihuana…és conya.
Aquí també son molt notoris els canvis de paissatge amb les marees. I segons ve o marxa el sol, els colors de l’aigua varien més de lo normal.
Arrepleguem musclos, petxines i ostres i jo aprofito per actualitzar el meu diari, quin desastre de retràs!
