Un país increíblement bonic, ple de sorpreses i paissatges inimaginables.
Cada lloc és com estar al mig d’una postal, és com un regal a cada moment. Tot és més gran, més variat, més dinamicament natural, més viu. És com notar la vida de la naturalesa, en cada bosc, en cada cascada, cada platja, cada riu, cada llac, cada estuari...
Muntanyes i muntanyes d’un sol color, verdes, marrons, blanques, grogues, grises, vermelles, o de mil colors diferents a la vegada.
Volcans marrons, blancs. Pics altíssims nevats i secs, amb vistes increíbles des del cim.
Glaciars i rius d’aigua milenaria, icebergs flotant. Dunes inmeses. Muntanyes reflectint-se en llacs negres, verds, blaus, d’un blau que fins i tot sembla falç.
Postes de sol amb resta de cels vermells, taronges, roses. Sortides de sol i lluna sobre el llac. Milers de caminades curtes i llargues però totes hiperagradables amb sorpreses i curiositats. Desenes de ponts penjants sobre rius i boscos. Muntayes altissimes caient directament sobre l’aigua amb milers de cascades de centenars de metres. Boscos fossilitzats a la costa. Indrets elevats amb vistes increíbles. Platges especatulars.
Llacs grans com el mar ben plans o amb ones dramàtiques. Rius cristal.lins i opacs de color blau cel. Fonts d’aigua natural ben freda o ben calenta.
Coves inmenses a les inmenses roques dels penyassegats de la costa on les marees t’atrapen o t’alliberen. Coves i tunels per dins de muntanyetes que no t’esperes i que amaguen sostres i parets espectacualrs amb cuques de llum que al apagar els frontals simulen un cel estrellat.
Els cicles de les marees fan canviar molt els paissatges i ens proporcionen petxines grans i petites, musclos, crancs, ostres i peixos!
La flora salvatge, i els seus milers de colors, juntament amb la gran varietat d’arbres barrejats, típics de paissatges irlandesos o suïssos, amb arbres i un tipus de palmera típica d’altres mons! Tot fa de la conducció un veritable plaer. És molt curiós i agradable a la vista.
La fauna, tot i que reduida també és força diferent. És ben normal veure volar àguiles en totes les carreteres i estant menjant animals morts a la cuneta. La varietat d’ocells és inmesa. El Thibault em diu el nom i m’explica els seus hàbits. Jo, malauradament, no retinc el nom en anglès. Això sí, els sons d’ells, fan que no ens faci falta posar la música. Sempre estem envoltats del silenci de l’entorn amb el cant dels ocells. Està ple d’ovelles i vaques. N’hi ha moltes de curioses, completament negres amb la cara blanca, marrons difuminades, etc.
Conills, oposuums, eriçons, fures, alguna llama, algun cèrvol i fins i tot isards! pingüis, foques, lleons de mar, orques, etc.. és un conatcte continu amb la naturalesa, és com si aquí els animalons no tinguéssin tanta por de les persones.
Generalitzar aquí és molt adequat, es pot dir que la gent és súper agradable. Et saluden per la carretera, pels camins, pel camp. Per tot arreu excepte a la ciutat, és clar.
T’ofereixen ajuda inclús sense haber-la demanat i t’adverteixen del posibles perills. Preguntes algo, no ho saben però s’esforcen en averiguar-ho. Entres en un comerç que fa 50 minuts que han tancat i enlloc de dir-te que tornis demà t’atenen com si fóssis el primer client del dia. Totes aquestes petites coses engrandeixen tot lo bo del viatge.