DC 30/12/09

Ruta cap al Cape Pelliser. Un trajecte hiperagradable al costat del mar tota l’estona, i com sempre, sense quasi cotxes. El color de l’aigua va variant constantment perquè avui s’ennuvola i segons la densitat dels núvols es veu turquesa, blava, verda… arribem al cap després d’uns 40 minuts de bellesa. Abans de pujar al far hem anat a veure si podiem recollir opua (les lapes grans i negres tant volgudes) i ens hem endut un ensurt-sorpresa, hi ha lleons marins a les roques! Quin soroll que ha fet quan ens hem acostat! Es veu que estava enfadat perquè dos marrecs li estàven llençant pedres. De sobte en veiem molts a l’aigua i a mida que ens movem per les roques, ja sigui perquè les veiem, o perquè fan soroll o perquè les olorem (Déu meu quina podor que fan!) en van sortint per tot arreu!
Després del far, tornem enrera, i parem a Pineacles. Un dels punts d’escena del Señor de los anillos. Caminem uns 45 minuts pel llit d’un riu i arribem a la zona entre parets grises conglomerades d'anys i panys de vent arrastrant sorra. És molt curiós.
Després de la passejada, ens dirigim a Martinborough. Al centre vinícola fem un tast de vins i comprem un bon pinot noir per demà celebrar el fi d’any. Anem a buscar un petit productor i repetim la operació. Aquest cop ens emportem un chardonay. Diu que som els primers espanyola i frances que hi anem.
I finalment, tornem al poble a sopar a les 18!!! Ens estem adaptant ja als seus horaris?
Diuen que és un dels llocs de NZ on es menja més bé. Home, no estava malament, però com a França o Espanya…
Tornem a travessar el Tararua range, altre cop es posa a ploure però almenys no hi ha boira i el podem gaudir millor. I arribem a la capital plovent i fosc. Sense intentar trobar el millor lloc per passar la nit, preguntem on podem i ens hi dirigim. És simplement un parking però que està al costat de l’aigua. Not too bad.