Carretera, ferry i cap a Okiato (la primera antiga capital de NZ, després va ser Auckland) (seguim estant a Bay of Islands). Relament és també maca la zona, hi ha menys cases i també vistes quasi constants al mar. Hi ha boniques cales i parem a una, que per mi, encara que no ho sembli a primera vista, és epectacular. Cal pagar la voluntat per aparcar i per dormir també caldria, és particular, però no ens hi podem quedar, hem quedat a Whanganui amb el Ginés.
És una cala gran, de sorra força blanca, l’aigua també és clara. Te unes muntanyetes al costat ben verdes, vaques a prop, roques enmig, te dues zones diferenciades i sols hi ha un grup de 5 persones acampades amb caiacs. Bon lloc per passar-hi uns dies.
Te bones passejades i unes lectures a la sorra super agradables. El Thib, mentres, va a recullir crancs i petxinotes. Els fem a la brasa.
Una horeta mes de viatge i al vespre, arribem a Wanganui, on ens trobem amb el Ginés i l’Uri, un altre dels amics del Thib.
Ha donat la casualitat que aquest any, el Pablo i l’Uri, han anat a visitar el Ginés, tots tres, i el Thib, son amics des que van treballar junts al centre de submarinisme a València.
Així que anem a casa de la cosina de la Loren a fer una autèntica barbacoa kiwi al jardí. No està malament, però els kiwis van en màniga curta i pantaló curts i nosaltres hem d’anar amb llarga i jaqueta. La nit encara refresca força.
