Al arribar a Londres, comença lo que serà una odissea per arribar al destí. Inconscientment, havia deixat el meu esprai de defensa a una butxaca del bolso i això em va fer fer esperar 30 minuts la policia i 45 minuts d’interrogatori protocolari ben absurd. Però tot bé. Els polis eren simpàtics.
A Dubai, després d’esperar dues hores, això sí, ben menjada i còmodament estirada en una amaca mentre s’em carregava l’ordinador i contestava alguns mails. Arribo a la porta d’embarcament i de cap manera em diexen embarcar sense un bitllet de sortida de NZ. Els explico que no en tinc perquè vaig sol.licitar a l’embaixada un visat amb el qual aquests em van assegurar que no necessitava bitllet de sortida. Però el seu sistema no contempla aquest tipus d’excepcions (ja em vaig encarregar de que l’aerolinia Emirates i l’embaixada es posin d’acord).
Però total, em van portar al seu hotel, vaig dinar la mar de bé, vaig treure dirhams per agafar taxis i a visitar Dubai. Primer la part antiga. Crec que era la única noia que anava sola. Travesso amb bus-barca el riu i aquí sí que les mirades es claven totes sobre mi. Estarà prohibit que agafin la barqueta les noies? Les gavines volen a la mateixa velocitat que nosaltres i just als nostres caps. N’hi ha moltes i pesquen els peixos que passen per sota la nostra barca.
Agafo un altre taxi i em porta a la part nova. Agafo el metro que no és subterrani i a munt i a vall. Impressionant la desgràcia que han fet aquí (des del meu punt de vista). Crec que en el futur això serà un museu sobre el clímax de l’absurditat humana; sense més comentaris.
Torno a l’hotel, dormo 11 hores!!! (crec que des que tenia 16 anys que això no em passava) i cap a Nova Zelanda en primera classe. Emirates es va responsabilitzar de no haber vist el problema a Londres enlloc de a Dubai, on he hagut de perdre un dia.
A cada aeroport, un problemet. A NZ, el sistema d’immigració i el meu visat, no coincidien en la data de finalització de permís d’estància. Altres 45 minuts d’espera. En fi, un viatge més llarg del que preveia, però amb un bon descans entremig.